transgènics

La ILP presentada per la plataforma Som lo que sembrem va ser rebutjada al Parlament el passat dia 2 de Juliol. Finalment després de les esmenes presentades pels grups de PSC, PP i CiU la llei no entrarà en debat al Parlament de Catalunya. Els arguments que varen presentar els tres partits en contra de la proposició de llei varen ser pobres i sense fonament, basats en falsedats sobre la possible cohexistència o la completa ignorància imperdonable d’algú que té el deure de legislar per al poble de Catalunya. En la lamentable defensa de la esmena de CiU, el senyor Grau va afirmar que el panís Pané era un aliment modificat genèticament igual que la nectarina, cosa que cap dels dos productes és.

Ple del Parlament. 02/07/2009 – sessió ordinària
Proposició de llei per a la prohibició del cultiu de productes agrícoles modificats genèticament.
http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE04/IE0406/IE040603?p_cp1=411393&p_cp2=tot&p_cp3=2&p_cp22=cerca

En la segona reunió monogràfica de la plataforma SAM celebrada l’11 de maig de 2009 Eva Pomares, periodista de El Punt, havia dit:
 

“La gent té dret a

tenir por; el que no hauria de fer por,

en democràcia, és reobrir un debat

participatiu sobre els transgènics”

Tweet

Som lo que sembrem ha recollit 106.000 signatures per a demostrar que hi ha un sector de la població que es preocupa per la situació dels transgènics a Catalunya i que vol una millora de la llei que fa referència als organismes genèticament modificats. Avui s’ha fet una manifestació per a aconseguir que els polítics treballin la proposta de llei i que aquesta no es quedi a les portes de ésser debatuda. Les paraules que han fet servir els membres de la plataforma han estat clares "aquesta proposta de llei és un encàrrec que la societat catalana fa als parlamentaris, si tomben aquesta proposta de Som lo que sembrem que l’endemà mateix eliminin aquesta eina de participació ciutadana que és la ILP perquè no serveix per a re". A la manifestació hi han assistit alguns milers de persones, ha sortit de Plaça Catalunya i s’ha llegit un manifest a peu de Parlament al Parc de la Ciutadella. Hores d’ara membres de la plataforma Som lo que sembrem han iniciat una vaga de fam fins que els partits no retirin les esmenes a la totalitat.

Tweet

Algunes plantes transgèniques s’obtenen amb un mètode peculiar que consisteix en dispara gens com si es tractés de projectils.

John Sanford va idear en 1987 la pistola de gens amb l’objectiu d’introduir gens al genoma d’una cèl·lula. El mètode consisteix en disparar el material genètic fixat a microboles d’or o tungstè amb la precisió suficient com per introduir-se dins la cèl·lula i anar a parar al seu nucli sense malmetre’l.

Si ho comparem amb la següent il·lustració, el biotecnòleg (arquer) intentarà llençar el gen (fletxa) per introduir-lo dins de la cèl·lula (poma) però a més a més ha d’arribar al seu interior sense fer malbé el nucli (cor de la poma) ni el material genètic que hi ha dins d’aquest (pinyols).

Tweet

(avenços en aquest sentit que fan la tecnologia d’ADN reconvinant imprecisa i impredictible)

Tweet

La clonació és un procés que consisteix en fer una còpia exacta d’un fragment o la totalitat del material genètic (ADN). Un organisme clònic és aquell que té els seus gens completament iguals que un altre i un cas amb el que ens podem trobar a la natura és el dels bessons univitel·lins.

Tweet

Els híbrids són éssers que provenen de subespècies, espècies, gèneres i rares vegades de famílies diferents. Els híbrids acostumen a ser infèrtils però al llarg de la història s’han fet servir amb diverses finalitats. Els híbrids tenen característiques comunes dels seus dos progenitors i també trets diferencials de cadascun d’ells. A diferència de la hibridació, l’enginyeria genètica ha creat organismes que comparteixen gens de diferents regnes, inserint gens de bacteri a una planta, d’animal a un bacteri, o fins hi tot gens humans en animals, plantes o bacteris.

Tweet

La selecció genètica és un mètode de selecció que consisteix en fer perdurar les diferencies genètiques que ens són d’interès. En el cas dels conreus al llarg de milers d’anys els pagesos de cada regió han anat seleccionant les millors llavors de cada collita traient cada cop més rendiment de les plantacions. Amb els animals ha succeït el mateix, els ramaders han anat emparellant el bestiar que tenia més aptituds de manera que han aconseguit millorar les espècies a cadascun dels indrets del nostre planeta segons les exigències mediambientals. Els transgènics són fruit de la manipulació genètica no de la selecció.

Tweet

La bioètica és una ciència que neix de la necessitat que té bona part de la societat de fer una valoració moral de les pràctiques i innovacions científiques. Temes actuals de debat són per exemple l’avortament, la investigació amb cèl·lules mare, la clonació i els organismes modificats genèticament (els transgènics).

Tweet

L’eugenèsia neix en el moment en que l’home s’adona que pot controlar la seva pròpia evolució, i per tant; millorar la seva espècie. Quina relació té això amb la genètica? Doncs molta. Per començar com més informació tinguem dels mecanismes biològics de l’herència podrem incidir més sobre els caràcters heretables. Per exemple acabar amb malalties com l’hemofília, alguns tipus de diabetis, propensions a patir infarts o disfuncions de qualsevol índole.

Ara per ara a l’estat espanyol la llei permet en certs casos seleccionar genèticament un fill (amb l’autorització d’un comitè bioètic), aquesta situació però evolucionarà com ho està fent darrerament a un ritme desmesurat si la crítica social no actua de moderador en aquesta revolució científica i tecnològica en la que vivim. Per a aconseguir una ciència de qualitat tots hem de participar de qüestions que ens són feixugues ja que ens afectaran d’una manera o altre; no hem de ser indiferents a les revolucions científiques ja que som en potència una massa crítica que guiarà les aplicacions del nous mètodes que han d’arribar.

Tweet

La insulina modificada genèticament és el producte del metabolisme d’un bacteri (Escherichia Coli) que ha estat modificat genèticament. Aquest bacteri té el gen humà per produir insulina incorporat al seu genoma. Però aquesta insulina no té res a envejar a la que es feia servir anteriorment, que era d’origen animal, ja que el percentatge de rebuig és el mateix. La insulina MG va ser el primer producte de l’enginyeria genètica a comercialitzar-se.

Tweet