transgènics

Els ajuts humanitaris amb transgènics  han despertat molta polèmica des de que Zàmbia rebutges 15.000 tones de Blat de moro transgènic subministrat per l’USAID (U.S. Agency for Intenatinal Development)  per mitjà del PMA (Programa Mundial d’Aliments).  També s’han detectat varietats de plantes modificades genèticament no aprovades per al consum humà en enviaments humanitaris a Llatinoamèrica (Bolívia , Nicaragua i Guatemala). I s’ha criticat molt el fet que les empreses americanes s’hagin beneficiat econòmicament dels enviaments humanitaris en països com l’Irak i l’Afganistan.

Actualment però deixant de banda els OMG, l’ajut humanitari suposa tot un seguit de conseqüències que ens explica Elisabeth Bravo:

“En resumen, la ayuda alimentaria sirve a Estados Unidos para:
– colocar excedentes agrícolas
– limitar la competencia en el mercado internacional
– generar ingresos a sus empresas
– influir políticamente en los países receptores
– promover su política exterior

Con los siguientes impactos en el país receptor:
– desplazar a los productores locales acatar políticas de Estados Unidos
– perder capacidad productiva local
– pérdida de empleo, lo que conduce a la pobreza
– dependencia a los alimentos importados, y cambios en los patrones alimentarios.”

Tweet

Tweet

Irlanda es suma a les decisions anteriors de França, Grècia, Austria, Hongria, Alemanya, Romania, Polonia i Italia d’acollir-se a una moratoria del cultiu MON-810. D’altra banda Espanya es consolida com a capdavanter a la producció de transgènics amb més de 70.000 ha i prop de la meitat dels camps experimentals que hi ha a tota Europa. Amb aquest fet el debat sobre transgènics es tiba una mica més.

Tweet

Els camps experimentals de transgènics estan proliferant a l’estat espanyol, el 2008 es van aprovar més de 40 projectes sobre plantacions d’organismes modificats genèticament. Aquests projectes impliquen la plantació de transgènics a l’aire lliure i en el que portem de l’any 2009 ja se n’han aprovat més de 60. Les entitats implicades en aquests projectes són universitats, laboratoris de l’estat i sobretot multinacionals com Syngenta, Bayer, Monsanto, Pioneer i Dow.

Tweet

El projecte GM Watch va començar al Regne Unit el 1998 amb l’objectiu de donar un punt de vista crític sobre els organismes modificats genèticament i el gran negoci que els envolta. L’organització sense afany de lucre és un referent en la lluita contra la desinformació i les manipulacions dels grups de pressió pro-transgènic.

Tweet

GMO-Free llença una campanya de pressió als polítics encarregats de l’autorització de nous transgènics a Europa. Es comptabilitzen ja més de 36.000 correus electrònics enviats als diferents països dels quals Alemanya ha rebut la pressió més forta. En la última conferencia de GMO-free (Food and Democracy, 2009), els participants subratllaven el fet que actualment la superfície conreada a Europa amb transgènics no sobrepassa el 0’1% i molts països ja s’han acollit a una moratòria.

Tweet

El Consell Nacional de Consum francès (CNC) ha autoritzat l’etiquetatge dels productes sense transgènics amb termes com "sans OGM" o "non OGM". També podran ser etiquetats els derivats com la llet si els animals que la produeixen no han estat alimentats amb transgènics. Amb aquesta mesura es posa en un compromís a les grans empreses agroalimentaries ja que la demanda per part dels consumidors de productes sense transgènics cada cop es més gran i ara en ser reconegut el seu dret a poder triar pot evitar uns aliments que avanç desconeixia on podia trobar i on no.

Tweet

El biòleg molecular G.E Séralini és un dels científics més crític amb els transgènics. En un estudi realitzat a la universitat de Caen (França) juntament amb el seu equip va poder detectar símptomes de toxicitat hepatico-renal en ratolins que van ser alimentats amb una varietat transgènica de panís. Séralini reclama en la seva darrera entrevista concedida al diari ABC que el que necessita per fer un bon estudi és disposar de molt diners ja que un bon estudi constaria d’un període llarg de temps per veure els efectes dels transgènics a llarg termini. Acusa a les multinacionals i a l’EFSA de no voler fer públiques algunes dades d’estudis sobre trangènics i de posar traves al desenvolupament d’estudis independents.

Tweet

Diguens que en penses sobre els organismes modificats genèticament, hi estàs d’acord amb la seva utilització? Creus que s’estan fent servir d’una manera adequada? Ens poden aportar coses bones? Ens aporten només coses dolentes?

Dona la teva opinió o pregunta qualsevol dubte a: http://transgenics.bloc.cat/post/18405/262379

Tweet

L’AAEM ha fet un comunicat en el que demana una moratòria immediata dels aliments transgènics, assegura que hi ha molts estudia científics que demostres que hi ha una relació entre el aliments modificats genèticament i efectes iadversos sobre la salud humana en àrees com la toxicologia, l’al·lergologia, la mmunologia, el metabolisme, la fisiologia i la salud reproductiva i genètica.

L’academia americana centra la necessitat de prohibir els transgènics en la manca d’estudis dels efectes nocius a llarg termini que poden tenir aquests productes. Per tant l’American Academy of Environmental Medicine assegura que “és imperatiu acollir-se al principi de precaució”.

http://www.aaemonline.org/gmopressrelease.html
http://www.aaemonline.org/gmopost.html

Tweet