" Avui, 12 de juliol de 2010, desenes de persones hem sabotejat dos camps experimentals de blat de moro transgènic propietat de Syngenta situats al terme municipal de Torroella de Montgrí (Baix Empordà)."
Amb una crítica clara als diaris Gustavo Duch ens parla de l’altra cara dels salmons transgènics. La cara que els mitjans de comunicació s’esforcen a amagar. La producció industrial d’aquest peix a Xile treu llocs de treball i ingressos als petits pescadors. Les immenses piscifactories són el motiu de pobresa de milers de persones i l’enriquiment com no de les multinacionals que els gestionen. Gustavo Duch qualifica el salmó transgènic com una volta de cargol més al panorama agroalimentari actual.
http://gustavoduch.wordpress.com/2010/07/06/piratas-contra-transgenicos/
Amics de la Terra denuncia el descontrol que hi ha sobre l’entrada d’organismes modificats genèticament a Espanya. Segons un informe publicat pel CNB (Comisión Nacional de Bioseguridad) se’ls va comunicar la presencia de dos especies de peixos amb gens de fluorescència. Aquests peixos son il·legals a Espanya degut al risc medi ambiental que suposaria el seu alliberament.
Amics de la Terra també aprofita en el seu comunicat per denunciar que Espanya és l’únic país d’Europa que produeix transgènics en massa i que en el seu territori hi tenen lloc el 43% dels experiment a l’aire lliure. Aquesta situació deixa a Espanya a la cua d’Europa en matèria de bioseguretat.
Els animals transgènics són animals modificats genèticament. Hi ha diverses finalitats per a les quals s’han creat, un cas seria l’estudi de malalties amb models d’animals més semblants als humans. Els transgènics emprats per aquesta finalitat s’han dissenyat de tal manera que puguin desenvolupar malalties humanes gràcies a la tecnologia de l’ADN recombinant. Per exemple si a un ratolí li inserim al genoma el gen que dona propensió a patir alzeimer podrem estudiar millor com obtenir fàrmacs que aturin el desenvolupament de la malaltia.
(Article revisat)
Com tots sabem l’India està creixent a un ritme desbocat, ara els països emergents volen assolir objectius occidentals amb els riscos que això implica. Vandana Shiva il·lustra molt bé el que ella anomena "paradigma d’equitat". Imaginem els mil milions d’habitants del segon país més poblat del món contaminant tant com els països industrialitzats del nord. El paradigma és que si tots els habitants del planeta consumissin recursos al mateix ritme que els EUA o Europa necessitaríem 5 Terres per satisfer la demanda. El missatge doncs d’aquesta societat occidental cap quadrada és erroni: no els em de dir als països que es desenvolupen – Ei no creixis tant que la Terra no suportara aquesta pressió. El que toca ara és decréixer perquè ja fa massa temps que la nostra petjada ecològica per habitant supera la capacitat de regeneració de la Terra, de una de sola que és el que tenim. Si nosaltres no som prou assenyats com per a iniciar el decreixement, quí som per dir-li a ningú el que ha de fer o ha de deixar de fer?
Cada cop l’abast de la patent assoleix noves fronteres i drets indiscutibles com l’accés a l’alimentació que s’està privatitzant! Podríem pensar anys enrere que a les multinacionals que sol·licitaven patents sobre llavors se’ls hi "anava l’olla" però cada cop més les institucions segueixen el joc a aquestes grans corporacions i s’està patentant tot. Ara el panís transgènic, ho serà també el bestiar que en menja? Acabarem pagant royaltys a Monsanto per la carn que consumim?
M’agrada el fet que en la nostra societat tinguem un ampli ventall de possibilitats, el que m’amoïna però és que l’opció més triada sigui la de reduir (de forma inconscient moltes vegades) les opcions dels demès. Amb les patents i en general amb el sistema agroalimentari està passant el mateix, cada cop costa més ser autosuficient, cada cop costa més sembrar varietats locals, cada cop costa més ser pagès i això no pot ser.
Una nova iniciativa a estat endegada en motiu de les noves aprovacions de varietats transgèniques a Europa. Amb el mal gust de boca que va deixar aquí la ILP sobre transgènics no essent debatuda una proposta de llei signada per 106.000 ciutadans, ara a nivell europeu s’han començat a recollir signatures una altra vegada i ja són 220.000 les persones que no volen més plantacions d’OGM, que volen més proves de la seva innoqüitat, que volen una cohexistència garantida, que volen en definitiva justícia al camp mitjançant una moratòria als conreus transgènics.
http://www.avaaz.org/es/eu_health_and_biodiversity/?cl=512581269&v=5649
http://www.confederationpaysanne.fr/images/imagesFCK/File/dossiersthematiques/OGM/OGM47.pdf
El proper dimarts 16 de març de 2010 a les 19:30 es farà una projecció del documental "El mon segons Monsanto" a l’intitut francès de barcelona (c/moià, 
. Després de la projecció es farà un debat entre la periodista i el científic David Bueno i Torrens autor del llibre "Convivint amb transgènics".
Feia més de deu anys que la Unió Europea no feia una autorització d’aquestes característiques en l’àmbit de transgènics. L’empresa BASF podrà comercialitzar la seva patata transgènica per a l’ús en alimentació animal i per a la indústria del paper. Mentre que la desconfiança en aquest tipus de productes va creixent, el debat social no comparteix les magnituds de la transformació agroalimentària i científica que s’impulsa des dels governs de tot el món, empesos segons els col·lectius antitransgènics per una indústria agroquímica i farmacèutica cada cop més poderosa i influent.
